Comunitat Minera Olesana

Antecedents

L’any 1997, l’Ajuntament va atorgar a la Comunitat Minera Olesana SCCL la concessió administrativa de l’explotació integral del servei d’abastament i distribució d’aigua al municipi per un període de 49 anys.

Al llarg del període 1992-2025, la Comunitat Minera Olesana ha experimentat una transformació significativa tant en la gestió dels recursos hídrics com en la seva dimensió social i organitzativa. Aquest procés s’ha produït en paral·lel a un creixement demogràfic rellevant, que ha portat Olesa de Montserrat de 16.000 habitants i 6.500 punts de servei l’any 1992 a 25.600 habitants i 11.750 punts de servei l’any 2025.

Malgrat aquest context expansiu, el consum total d’aigua s’ha mantingut estable i, fins i tot, s’ha reduït. Aquest fet evidencia un canvi estructural en el model de gestió. Igualment, el consum energètic actual, mesurat en kWh, és inferior al de l’any 1992.

Des de l’any 2001, la CMO genera energia verda amb instal·lacions pròpies. La primera, de 120 kWp, es va posar en marxa l’any 2001, i la segona, de 60 kWp, l’any 2025.

La transició hídrica: eficiència i sostenibilitat

La capacitat de mantenir o reduir el consum global d’aigua en un escenari de creixement demogràfic i d’augment del nombre d’usuaris, en un context de nous patrons climàtics que afavoreixen sequeres estructurals, s’ha fonamentat en diversos factors clau.

Ampliació de les infraestructures i millora de l’eficiència de la xarxa

La modernització de les infraestructures d’abastament d’aigua ha estat una actuació clau per garantir la qualitat, la capacitat i la seguretat del sistema. En aquest context, s’han construït dos nous pous d’extracció amb l’objectiu d’incrementar la disponibilitat del recurs hídric i assegurar la continuïtat del subministrament.

Paral·lelament, s’ha renovat i ampliat el procés de potabilització mitjançant la implantació d’un sistema de desinfecció amb diòxid de clor i la incorporació d’un doble sistema de filtratge, basat en sorra de sílice —amb filtres dinàmics— i carbó actiu. Aquestes actuacions han permès millorar de manera significativa la qualitat de l’aigua tractada.

Així mateix, s’ha obtingut una ampliació de la concessió d’extracció d’aigua, que ha passat de 4.400 m³ diaris l’any 1998 a 8.000 m³ diaris. Aquest increment ha reforçat de manera substancial la capacitat de resposta hídrica davant les necessitats previstes pel creixement urbà recollit al POUM de 2018.

Pel que fa a les infraestructures d’emmagatzematge i distribució, s’han construït tres dipòsits connectats a la xarxa general d’abastament, així com un dipòsit addicional destinat a la xarxa agrícola. Aquestes actuacions han permès incrementar la capacitat total d’emmagatzematge en 9.000 m³, millorant l’eficiència operativa i la regulació del sistema.

En conjunt, les actuacions executades han contribuït decisivament a la modernització del sistema d’abastament, n’han reforçat la fiabilitat, han optimitzat la gestió dels recursos hídrics i han garantit un subministrament adequat tant en termes de quantitat com de qualitat.

D’altra banda, l’anul·lació dels aforaments, la renovació progressiva de les canonades, la sectorització de la xarxa i la incorporació de sistemes de telecontrol i radiol lectura han permès reduir de manera significativa les pèrdues d’aigua. Aquest conjunt d’actuacions ha incrementat el rendiment hidràulic i ha minimitzat les fuites no controlades.

Transformació dels hàbits de consum i optimització dels usos de l’aigua

En aquests anys, també s’ha produït una evolució en els patrons de consum de la població. La generalització d’electrodomèstics més eficients, juntament amb una major sensibilització ciutadana envers l’estalvi d’aigua, ha comportat una reducció del consum per càpita. Aquest canvi cultural ha estat essencial per assolir els nivells actuals d’eficiència.

Al mateix temps, una gestió més racional de l’aigua destinada als usos industrials, residencials i sanitaris ha contribuït a contenir el consum. També la neteja viària, el reg de jardins i altres serveis públics han afavorit un ús més ajustat dels recursos hídrics disponibles.

La descarbonització iniciada l’any 2001, amb la producció d’energia verda, ha fet que la cooperativa sigui més resilient a l’hora de fer front als costos energètics creixents associats al servei d’abastament.

Model de gestió cooperativa

El caràcter cooperatiu de l’entitat ha afavorit una orientació estratègica basada en la sostenibilitat i la reinversió. A diferència d’altres models centrats en el benefici a curt termini, la cooperativa ha prioritzat la millora contínua del servei i la conservació del recurs, consolidant així un model resilient i eficient.

La transició social: del servei al bé comú

Més enllà de l’àmbit tècnic, la transformació de la Comunitat Minera Olesana ha tingut una dimensió social profunda.

De copropietaris a persones sòcies, amb els mateixos drets i obligacions

La conversió en cooperativa ha comportat un canvi de paradigma en la relació amb la ciutadania. Les persones usuàries han esdevingut sòcies, participant així en la propietat i la governança de l’entitat sota el principi d’una persona, un vot. Aquest fet ha incrementat el grau d’implicació i corresponsabilitat.

Construcció d’una cultura de corresponsabilitat

L’aigua ha passat a ser percebuda com un bé comú que cal gestionar col·lectivament. Aquesta nova mirada ha afavorit una major acceptació de les polítiques d’estalvi i de les inversions necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema.

Governança participativa i proximitat

El model cooperatiu ha reforçat els mecanismes de participació i transparència. La presa de decisions s’ha apropat al territori, generant confiança i legitimitat en la gestió.

Des del juliol de 2007, la CMO forma part de les empreses d’abastament de la Cubeta d’Abrera, entitat de dret públic. Actualment, la CMO n’ostenta la presidència de la Junta de Govern.

Impacte en la cohesió social

La cooperativa ha contribuït a enfortir la cohesió social i la identitat comunitària. El servei d’aigua s’ha consolidat com un element vertebrador, orientat a l’equitat i al benestar col·lectiu de la ciutadania d’Olesa de Montserrat.

Educació i consciència ambiental

Finalment, cal destacar el paper pedagògic desenvolupat als instituts i escoles, potenciant el coneixement del cicle de l’aigua i consolidant hàbits sostenibles. Les noves generacions han crescut amb una major consciència sobre la importància de l’ús responsable de l’aigua.

Conclusions

La trajectòria de la Comunitat Minera Olesana, la Coop. de l’Aigua, entre 1992 i 2025 constitueix un exemple rellevant de transició hídrica i social integrada. L’estabilització —o fins i tot la reducció— del consum d’aigua en un context de creixement demogràfic i d’expansió del servei no és únicament el resultat de millores tècniques, sinó també d’una transformació cultural col·lectiva de la ciutadania usuària.

En aquest sentit, el cas posa de manifest que la sostenibilitat en la gestió de l’aigua no depèn exclusivament de la tecnologia, sinó també de la implicació social, la governança democràtica i la concepció del recurs com a bé comú. La combinació d’aquests factors ha permès evolucionar cap a un model més eficient, resilient i alineat amb els reptes ambientals i socials del moment.

Seguim avançant.

Joan Arévalo i Vilà
President
Abril de 2026
Olesa de Montserrat