Comunitat Minera Olesana

Fa anys que es parla del canvi climàtic, però sempre de les conseqüències en el futur i l’afectació que tindrà en les nostres vides a llarg termini. Mai havia sigut un problema tan primordial a les indústries, als governs i a la societat com ho és ara. El motiu d’aquest canvi de prioritats és clar: ja n’estem patint les conseqüències. Els nostres rius s’assequen, pugen les temperatures i s’està perdent la biodiversitat dels ecosistemes, entre d’altres.

L’evidència del canvi climàtic es va començar a estudiar i fer pública arreu del món als anys vuitanta, quan les Nacions Unides va crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Aquest grup es dedica a estudiar i avaluar els efectes del canvi climàtic de manera clara i transparent. L’últim informe publicat explica els diferents escenaris en el que ens podem trobar si actuem ja o bé seguim sense aplicar mesures reals. Les dades actuals són preocupants: entre el 2011 i el 2020 la temperatura mitjana de la terra va augmentar 1,09 °C. L’informe confirma que, en el millor dels casos, segurament se sobrepassaran els 2,5 °C a la zona mediterrània l’any 2050. Alguns dels riscos que comporta aquest fet són l’augment d’inundacions, la degradació del medi marí i el desabastiment d’aigua potable.

Amb tota aquesta informació, diferents estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030, en la qual s’hi van establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquests volen posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar la vida de les persones des d’una perspectiva sostenible. Si bé és un pas endavant cap a la sostenibilitat urgent que necessita el planeta i una guia per a tots els estats per avançar en aquesta direcció, no serà útil si no s’hi impliquen tots els governs i les autoritats.

Efectes del canvi climàtic a Catalunya

En el nostre dia a dia ja estem patint cada cop més els efectes del canvi climàtic. A principis del mes de maig, a Vacarisses van començar les restriccions d’aigua, ja que l’aqüífer que abasteix la població està molt sec. La columna del pou mesura 2 m, quan habitualment en té 40 m. La població ha hagut d’utilitzar cisternes d’aigua potable per subministrar-se.

Un altre exemple la trobem a la comarca d’Osona on, a part de tenir una greu contaminació deguda a purins, també han començat a tenir problemes de sequera. Algunes fonts, com la Grossa de Centelles, s’han assecat. A Olesa de Montserrat també s’han hagut de tancar les fonts emblemàtiques i centenàries per la manca d’aigua al freàtic del Pou de Santa Oliva.

Aquest mes de febrer es va anunciar la primera prealerta de l’any per sequera. Els pantans es trobaven al 56% de la seva capacitat, un percentatge molt baix tenint en compte que el febrer de l’any passat es trobaven al 86%. Actualment, les conques internes de Catalunya estan a menys del 50% de la seva capacitat. Amb la calor excepcional d’aquest estiu, no es descarta que es compliqui i que en algunes poblacions es tornin a fer restriccions d’aigua. És per això que si tenim poca aigua, és necessari que fem el possible per fer-ne un bon ús i conservar la que ens queda.

A causa de la sequera i a les elevades temperatures també ens trobem amb un increment dels incendis forestals en el nostre territori. Des del gener fins a mitjans de juliol del 2022, s’han cremat més de 4 mil hectàrees forestals, sent la Noguera la comarca més afectada.

L’augment de temperatures també afecta els Pirineus. La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) ens informa que més de la meitat de les glaceres del Pirineu han desaparegut des del 1983.

Segons dades del MITECO, un 75% del territori espanyol està en risc de desertificació. En el següent mapa es mostren les zones més vulnerables en vermell,  on es pot observar com tot el sud de Catalunya es troba en un risc molt alt.

Aquesta desertificació pot provocar la desaparició de la vegetació, la biodiversitat, les masses forestals, provocant també la inseguretat alimentària per la pèrdua de collites o la disminució del rendiment d’aquestes.

Sectors més contaminants

Tot i que tenim certa responsabilitat en provocar un canvi que eviti l’escenari més greu, alguns sectors són els principals responsables de les emissions de CO2 i de la contaminació de les nostres aigües. Per tant, són els que haurien de canviar el seu model de funcionament:

• Sector energètic. S’estima que la producció d’energia genera al voltant del 60% de les emissions globals de CO2. La crema de combustibles fòssils continua sent el recurs més utilitzat per a aquesta producció.
• Sector de la moda. Segons l’ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant. Aquest fet és degut al “fast fashion”, la producció massiva constant de roba que requereix una quantitat excessiva d’aigua i de productes químics. Per posar un exemple, l’elaboració d’una samarreta de cotó necessita 2.700 L d’aigua.
• Sector alimentari. El sistema ramader industrial actual és un dels més contaminants, per tant, la quantitat de carn que es consumeix actualment no és sostenible. Segons dades de la FAO, el 70% de la petjada hídrica prové de l’aigua que es consumeix per produir el menjar. Els productes d’origen animal requereixen un consum molt més elevat d’aigua que els productes d’origen vegetal. Per exemple, per 1 kg de carn de vaca es consumeixen 15.000 L d’aigua, mentre que per 1 kg de llenties se’n necessiten 50 L. A més, la ramaderia emet tants gasos d’efecte hivernacle com el sector mundial del transport. A aquesta contaminació se li ha de sumar altres emissions indirectament relacionades, com ara la desforestació pel cultiu de pinsos o el transport de mercaderies. Per més inri, a Catalunya la indústria ramadera afavoreix la contaminació de l’aigua per nitrats.

Què fa la CMO per contribuir a frenar el canvi climàtic?

La CMO en el seu pla estratègic 2021-2025 presenta un full de ruta cap a l’autoconsum energètic. Tenint present que l’energia renovable és el camí cap a una reducció de les emissions de CO2, la cooperativa ja ha començat a instal·lar plaques solars a la coberta del dipòsit de reserva de 5.000 m3. Amb aquesta instal·lació es proveeix amb energia pròpia l’elevació d’aigua cap a les Planes, El Collet de Sant Joan, la Balconada, Les Comes i Can Llimona. Actualment, ja hi ha 100 kWh instal·lats que subministren tot el consum energètic d’aquest punt, on s’hi tenen fins i tot excedents.

La CMO és la primera empresa d’Olesa que instal·la plaques solars per aconseguir un autoconsum i proposa la creació d’una comunitat energètica. La cooperativa sempre ha estat implicada en l’acció contra el canvi climàtic, per això amb aquesta instal·lació energètica es fa un nou pas cap a un model de gestió de l’aigua més sostenible. En aquest escrit de la cooperativa, s’hi pot trobar més informació sobre aquest pla de transició energètica. Aquesta acció entra dins de l’Agenda 2030, complint amb l’objectiu número set, que parla sobre la utilització d’energia no contaminant.

La finalitat principal de la CMO és subministrar aigua potable a tota la població olesana. Avui dia s’està proveint a la població d’aigua saludable i directament a casa. D’aquesta manera, es dona l’opció a tots els ciutadans de disposar d’aquest bé essencial a un cost econòmic i de manera sostenible. Així es compleix amb el sisè objectiu de desenvolupament sostenible sobre l’aigua neta i sanejament.

La cooperativa sempre ha considerat que el canvi cap a un nou model més sostenible de la gestió de l’aigua ha d’anar lligat a l’economia social. És per això que des de fa anys contribueix a diferents projectes de caràcter social. Aquest any, CMO es va convertir en soci col·laborador de Sostre Cívic, una entitat d’habitatge cooperatiu que té com a propòsit estendre arreu un nou model d’accés a l’habitatge. En aquest article se’n pot trobar més informació.

Així mateix, fa uns anys la CMO juntament amb CLADE, va crear Aigua.coop, una plataforma de prestació de serveis que ajuda a transformar la gestió de l’aigua als municipis. Sobretot tenint com a referència els valors de l’economia social i el cooperativisme.

Actuacions que podem fer com a ciutadans individuals

Un dels principals problemes al món són els abocaments, tant industrials com domèstics. És important que la societat estigui conscienciada d’aquesa qüestió per exigir a les autoritats i governants que actuïn.

Podem adquirir alguns dels següents hàbits que ajuden a fer un bon ús de l’aigua i conservar-ne la bona qualitat:

• Reduir el consum d’aigua i no malgastar-la. Fent clic aquí trobaràs alguns consells de la CMO.
• Reduir el consum de productes d’origen animal. Com s’ha comentat prèviament, la reducció de carn i derivats és la solució per reduir la petjada mediambiental de la indústria de l’alimentació, que és una de les més contaminants.
• No utilitzar la pica o el vàter com a brossa. Sobretot no s’han de tirar medicaments pel vàter ni l’oli de cuinar per la pica. En el cas dels medicaments, moltes farmàcies disposen d’una brossa especial per aquests residus. Amb l’oli que s’ha fet servir per cuinar és convenient que l’anem acumulant en un pot de vidre, per portar-lo posteriorment a la deixalleria.
• Intentar reduir els residus que es generen a casa, evitant els plàstics d’un sol ús. És essencial tenir l’hàbit de reutilitzar els objectes fins al final de la seva vida útil abans de comprar-ne un de nou. Una vegada que no tingui cap utilitat, és important reciclar-lo correctament. A la web gencat hi ha una guia que pot ajudar a fer un millor reciclatge.
• Reduir la quantitat de roba que es compra, ja que el volum actual de producció tèxtil provoca una de les contaminacions més grans al planeta. En la mesura del possible és convenient apostar pels models de producció sostenible i de proximitat i per l’ús de fibres naturals.
• Reduir els plàstics d’un sol ús. Un dels contaminats emergents a l’aigua són els microplàstics, que contaminen el medi ambient i tenen un efecte negatiu  pels éssers vius (per ingestió, estrangulament, toxicitat o atrapament). Les deixalles més mortals per la fauna marina són les bosses de plàstic, els embolcalls (del menjar) i les xarxes de pesca. Si bé és cert que cada cop s’utilitzen menys bosses de plàstic, la indústria pesquera deixar anar molts residus de plàstic al mar. Prioritzar la compra a granel és una de les accions que podem adoptar.
• Utilitzar detergents biodegradables. Els detergents habituals que fem servir per rentar la roba a casa acostumen a contenir ingredients que contaminen les nostres aigües, com ara fosfats i microplàstics. Aquests fosfats quan arriben al riu contribueixen a l’augment d’algues, fet que provoca la mort de molts peixos per privació d’oxigen. La paraula biodegradable fa referència a la capacitat de poder-se degradar biològicament, de forma natural i en un període curt de temps, per tant, l’efecte contaminant es redueix molt. A més a més, cada vegada hi ha més llocs on es pot comprar el detergent a granel, per tal d’evitar el residu de l’envàs de plàstic.