Comunitat Minera Olesana

Des de la Comunitat Minera Olesana, volem compartir-vos l'article titulat "Arcadi Oliveres, llavor de l'economia social i solidària", escrit pel periodista Pere Rusiñol a La Vanguardia. Per la CMO, Oliveres ha estat un dels economistes i activistes de referència a Catalunya a l'hora de reivindicar i defensar una economia socialment justa i responsble centrada en les persones, així com una peça clau en la lluita contra les injustícies socials.

"Arcadi Oliveres, llavor de l’economia social i solidària"

La vida de l’Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), economista crític i un dels grans referents dels moviments socials a Catalunya (i també a Espanya i fins i tot a Amèrica Llatina), sembla que, malauradament, s’apaga. Ho ha explicat la seva família, que en una iniciativa original i pionera ha habilitat un espai digital perquè la moltíssima gent que hi ha compartit coses al llarg de tota una vida de compromís pugui acomiadar-se, i l’Arcadi, en la mesura que la malaltia li ho permeti, llegir-ho.

“L’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor”, s’explica a l’espai, Paraules per a l’Arcadi. Un espai per fer arribar mostres d’afecte a l’Arcadi Oliveres, creat amb la intenció “de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida”.

En menys d’una setmana, l’espai supera ja els 5.000 missatges, de gent molt variada -de totes les edats i procedències, de molts perfils diferents, de llengües i ideologies molt diverses- que tenen en comú l’admiració per una persona realment única, que ha combinat com pocs la trajectòria universitària amb el compromís, insubornable i a peu de carrer, amb múltiples causes. Tota aquesta gentada li reconeix una influència important en les seves vides. En molts casos, ajudar-los a obrir els ulls davant la injustícia del sistema capitalista.

La suma de missatges són, òbviament, un bonic homenatge a l’Arcadi, que fins i tot en un tràngol tan difícil com acomiadar-se d’aquest món ha tornat a donar un exemple de vida i d’esperança, en coherència amb les seves conviccions de cristià de base i d’alguna manera èmul de Pere Casaldàliga. Però alhora aquests missatges són també un bon compendi de les lluites socials i populars de quatre dècades per mirar de millorar la vida de la gent amb menys recursos -aquí i arreu-, que en bona manera s’han anat entrellaçant a través d’una figura estimada i respectada per tots, com és l’Arcadi Oliveres.

En més de quatre dècades al peu del canó, uns 17.000 alumnes han passat per les seves classes a la universitat i molts més milers han anat a les seves incomptables xerrades i conferències, on desplegava una impressionant capacitat pedagògica i de seducció per entusiasmar l’audiència i portar-la cap a la construcció d’alternatives. Ho estan explicant aquests dies, agraïdes i emocionades, moltes de les persones que comparteixen els sentiments en aquesta iniciativa per acomiadar-se de l’Arcadi.

En un lloc molt destacat d’aquesta construcció d’alternatives -teòriques i pràctiques-, amb l’Arcadi posant-hi els fonaments, s’hi compta l’Economia Social i Solidària. Són molts els exalumnes que subratllen la mateixa síntesi del que l’Arcadi els va transmetre: la necessitat de posar l’economia al servei de les persones.

Posar l’economia al servei de les persones és exactament l’eix sobre el qual s’articula l’Economia Social i Solidària, punt també on acaben confluint totes les lluites a les quals es va sumar l’Arcadi Oliveres: el pacifisme, l’ecologisme, l’equitat, el respecte entre persones i pobles… Tot està interrelacionat: no és possible que l’economia serveixi a les persones si la seva acció contamina, mata, discrimina o impedeix que la gent tingui les necessitats més elementals cobertes.

Aquesta perspectiva global tant de l’Arcadi, que subratlla el caràcter d’alternativa al sistema capitalista, va cristal·litzar en els Fòrums Socials de començament de segle, sovint celebrats al Brasil, que van donar origen a la concepció actual de l’Economia Social i Solidària, que aspira a transformar la societat a través de l’activitat econòmica. És a dir: les empreses d’aquest moviment no només volen ser sostenibles econòmicament, funcionant amb els valors de l’economia social (democràcia interna, les persones al centre, equitat, respecte al medi ambient, etc), sinó que també es proposen explícitament contribuir a canviar la societat i superar el sistema capitalista.

Com en tot el que ha fet l’Arcadi, també aquí va anar més enllà de la celebrada oratòria i es va arremangar per fer possibles els instruments econòmics i financers necessaris perquè tota aquesta economia alternativa pugui existir, sobretot a través de les finances ètiques: FETS, Fiare, Coop57, Oikocredit, Arç… Totes les entitats de finances ètiques arrelades a Catalunya se senten en bona mesura deudores de l’Arcadi Oliveres i així li estan expressant aquests dies en els missatges que li escriuen. Com també la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que agrupa les entitats d’aquest segment de l’economia social, i tantes cooperatives i entitats que potser fins i tot van néixer de l’entusiasme que va generar l’Arcadi Oliveres en una xerrada o una classe, i l’horitzó i propòsit que els va esbossar.

L’Arcadi Oliveres ha estat llavor de moltíssimes iniciatives i quasi totes acaben confluint en l’Economia Social i Solidària. Tothom ho sap. I ara, aquest emocionant epistolari que l’Arcadi encara pot llegir, i que mereix ser editat algun dia perquè explica moltes coses d’aquest país, fins i tot ho demostra.

Fotografia: Guillem Medina.